El passat 29 de març el Sr. Joan Mayoral, Subdirector General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, ens va venir a presentar i a explicar en quin moment es troba la implantació del nou Model de Serveis d'Intervenció Socioeducativa. Hem demanat a Miquel Rubio, col·legiat del CEESC i coordinador d'un Centre Obert, que ens doni la seva opinió sobre el que se'ns va explicar. Us deixem amb les seves reflexions.
Considere que cal agrair la presència en aquesta jornada d’en Joan Mayoral, explicant les novetats davant d’un públic que presentava molts dubtes, així com davant dels membres (que som totes) del CEESC, entitat amb qui, fins ara, la DGAIA ha optat per no comptar amb la seva participació per a aquesta elaboració del nou ModelSIS…
Míriem Solsona, vicepresidenta del CEESC, va presentar la jornada aprofitant per recordar que el CEESC no havia estat convidat a participar en l’elaboració d’aquest ModelSIS, i va fer valer la posició del CEESC com a entitat que vetlla pels interessos de les educadores i educadors socials a Catalunya i, per tant, hauria de ser part fonamental a tenir en compte de cara a una regulació que ens afectarà de forma directa en els nostres àmbits laborals i d’intervenció.
Passats els moments de presentacions, en Joan Mayoral detallava els antecedents a la situació actual. Des del 2011 la DGAIA s’ha reunit amb entitats del tercer sector, administracions locals, FEDAIA… per tal de consensuar el nou ModelSIS. Segons ell, i davant la mirada afirmativa de la Míriem Solsona, ja des dels primers anys, el CEESC va mostrar les seves reticències davant d’aquests nous plantejaments. No serà fins al 2016 (5 anys després!) que s’estableixen les línies generals del nou ModelSIS, això sí, sense tenir en compte les valoracions de les entitats del tercer sector, ni del CEESC, però si arribant a un acord amb la FEDAIA.
Va estar en aquest moment, quan en Joan Mayoral va detallar els punts crítics per tal de no aconseguir l’acord amb el CEESC i les entitats municipalistes (administracions locals):
Així mateix, en Joan Mayoral va detallar les necessitats amb què es trobaven a hores d’ara, així com algunes de les novetats:
De tot allò esmentat, personalment em preocupen els següents factors:
Miquel Rubio Domínguez
Coordinador en Centre Obert
Col·legiat del CEESC 10160
@miqrubio
Nou Model Serveis d’Intervenció Socioeducativa: estan desapareixent els Centres Oberts?
El passat 29 de març, vaig assistir al Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya, per tal d’escoltar a en Joan Mayoral, subdirector de la DGAIA qui venia a explicar els canvis del Model de Serveis d’Intervenció Socioeducativa, ModelSIS d’ara en endavant, que ens afectaran a totes i tots els professionals de l’educació social, donat que, entre d’altres, vol repensar i racionalitzar els serveis de Centres Oberts.Considere que cal agrair la presència en aquesta jornada d’en Joan Mayoral, explicant les novetats davant d’un públic que presentava molts dubtes, així com davant dels membres (que som totes) del CEESC, entitat amb qui, fins ara, la DGAIA ha optat per no comptar amb la seva participació per a aquesta elaboració del nou ModelSIS…
Míriem Solsona, vicepresidenta del CEESC, va presentar la jornada aprofitant per recordar que el CEESC no havia estat convidat a participar en l’elaboració d’aquest ModelSIS, i va fer valer la posició del CEESC com a entitat que vetlla pels interessos de les educadores i educadors socials a Catalunya i, per tant, hauria de ser part fonamental a tenir en compte de cara a una regulació que ens afectarà de forma directa en els nostres àmbits laborals i d’intervenció.
 |
| Presentació del ModelSIS al CEESC |
Passats els moments de presentacions, en Joan Mayoral detallava els antecedents a la situació actual. Des del 2011 la DGAIA s’ha reunit amb entitats del tercer sector, administracions locals, FEDAIA… per tal de consensuar el nou ModelSIS. Segons ell, i davant la mirada afirmativa de la Míriem Solsona, ja des dels primers anys, el CEESC va mostrar les seves reticències davant d’aquests nous plantejaments. No serà fins al 2016 (5 anys després!) que s’estableixen les línies generals del nou ModelSIS, això sí, sense tenir en compte les valoracions de les entitats del tercer sector, ni del CEESC, però si arribant a un acord amb la FEDAIA.
Va estar en aquest moment, quan en Joan Mayoral va detallar els punts crítics per tal de no aconseguir l’acord amb el CEESC i les entitats municipalistes (administracions locals):
- Problemes de protagonisme. La DGAIA considera que el protagonisme de les lleis en matèria de Serveis Socials les ha de liderar la Generalitat, qui ho traslladarà a les administracions locals. Malgrat tot, de rerefons, també deixava entreveure que existia un problema econòmic, en veure qui seria l’encarregat de sostenir els recursos.
- La universalitat. Segons paraules textuals d’en Mayoral: “els ciutadans no tenim dret a que ens operen d’apendicitis si no en tenim necessitat” i, per tant, aquells infants no considerats en situació de risc social, no tenen dret als Serveis d’Intervenció Socioeducativa.
- Flexibilització de l’entrada i sortida dels infants als recursos. Durant tota la presentació, va deixar de parlar de figures de coordinacions i direccions, per atorgar major protagonisme als Serveis Socials Bàsics, qui serien els encarregats d’assumir la gestió d’entrades i sortides dels infants, deixant sense veu (ni vot) els propis recursos.
- Desapareix la necessitat de comptar amb equipaments. Segons la DGAIA, cal comptar amb equips de professionals que realitzen seguiment i programes amb “activitats normalitzades i d’altres adreçades als pobres nens” (Cita textual d’en Joan Mayoral!); més enllà que no discreparien si les Administracions Locals assumeixen aquests equipaments físics.
 |
| Joan Mayorala la presentació. |
- Existeix una mala distribució de Serveis d’Intervenció Socioeducativa. No tots els Centres Oberts estan registrats.
- No s’està donant resposta a tots els infants en situació de risc.
- No cal finançar entitats, sinó projectes.
- Redistribució de les figures laborals. Major protagonisme de la figura d’integració social, envers l’educació social.
- Canvis de nomenclatura. No agrada el nom de Centres Oberts, es baralla canviar-ho per Serveis d’Atenció Diürna.
De tot allò esmentat, personalment em preocupen els següents factors:
- Els Centres Oberts (i d’altres recursos) seran exclusius per a infants en situació de risc social. D’aquesta manera, al nostre parer, acabarem per convertir-los en guetos (Malgrat que a en Joan Mayoral no li agradés aquesta afirmació), deixant de treballar des de la integració-normalització (Essent aquesta una de les característiques que assenyala la pròpia FEDAIA), així com des de la prevenció. Si bé és cert que entenem la necessitat de donar resposta a la totalitat d’infants i joves en situació de risc social, no considerem que la solució passe per eliminar les places d’aquells infants de la “població normalitzada” (extret dels Documents FEDAIA), sinó que per contra, les polítiques públiques haurien de fomentar la creació de noves places, equipaments o equips.
- Els Centres Oberts (i altres recursos) perdran la seva autonomia envers el procés d’accés i sortida dels infants i joves, ja que amb els nous canvis, es pretén que aquest procediment es regule des de Serveis Socials Bàsics.
- Manca d’importància als equipaments. Si bé és cert que allò important són els programes, considere que cal assumir que els CO (o Centres Diürns) requereixen un espai físic. Acordem promoure (més) activitats externes, però mantenim els nostres espais. Cal ubicar els projectes i que famílies, infants i societat en general ens visualitzen i ubiquen.
Miquel Rubio Domínguez
Coordinador en Centre Obert
Col·legiat del CEESC 10160
@miqrubio