CiutatBeta, darrere el teló

És agost, un mes en que sembla que tot vagi més a poc a poc, fins i tot que es paralitzi. Ara el Col·legi es pren uns dies de vacances, uns dies per agafar forces per tot el que ens ve de cara a l’últim quadrimestre de l’any (el projecte Sèniors, la formació, les Càpsules d’Educació Social, el concurs RetinES, ...).  Una de coses que tenim ben marcada amb vermell a l’agenda d’octubre és CiutatBeta.

Els hi hem demanat a la Charo Quero i al Sera Sánchez que ens escriguin les seves impressions sobre el projecte ara que ja l’hem presentat en societat. Ells dos són els referents de Comunicació de la Junta del CEESC i han estat implicats en aquest projecte des del seu inici. Us deixem amb les seves reflexions.

Abans, però, us volem recordar que les inscripcions a CiutatBeta ja estan obertes i que ja tenim els primers participants apuntats! Si hi esteu interessats/des, no us despisteu.

El Sera Sánchez (el segon per la dreta) i la Charo Quero a la presentació de CiutatBeta



SERA SÁNCHEZ

Tinc una relació tempestuosa amb la Contra de La Vanguardia. Aquest tipus d'entrevistes superficials, pretesament refrescants, em fan sortir de polleguera. Però reconec que de vegades poden arribar a ser delicioses. Avui mateix, amb el primer cafè del dia, quan l'entrevistada, Teresa Rodrigo, ha definit CiutatBeta, encara que ella no ho sàpiga.

La Teresa és investigadora de l'equip  CERN, descobridors del bosó de Higgs. Un equip de més de 4000 científics de diferents disciplines que, per una vegada, han aparcat les seves diferències i els seus egos. El gran encert d'aquest equip per a la Teresa ha estat crear una xarxa amb una jerarquia dinàmica. “Som una xarxa de coneixement i generar-ho ja proporciona satisfacció".

Amb CiutatBeta pretenem crear una xarxa d'educació social, entesa en el seu sentit més ampli. Una xarxa que pugui abastar disciplines aparentment dispars: de l'educació social a l'arquitectura, de la cultura a la tecnologia, del treball social a la ciència. Tot això amb un propòsit ambiciós: generar projectes a la ciutat que millorin la vida de les persones. Això serà possible si generem el nostre “equip cern”. Serà possible si, per una vegada i servint de precedent, professionals i disciplines, cervells al cap i a la fi, que treballem per i amb els ciutadans, ens asseiem a la mateixa taula per reflexionar i pensar.

Estem entusiasmats amb la proposta de CiutatBeta. Sortim dels camins trillats de l’educació social i ens llancem a la piscina. Això també ens genera dubtes, pors i incerteses. Jo crec que ens entusiasma precisament per això.


CHARO QUERO

Quan em van proposar escriure sobre CiutatBeta, em van passar mil idees pel cap, però sobretot la idea de com el projecte ha transformat la meva pròpia visió sobre la necessitat d’innovar, de potenciar la capacitat creativa de les persones, de com ajudar a entendre que el domini de les noves tècniques digitals de comunicació ens ajuden a adaptar-nos a la diversitat i a construir relacions positives en les ciutats.

El procés de construcció de CiutatBeta ha estat molt ric i col·laboratiu. Puc dir que ha sigut com un embaràs. Vam tenir una idea, que ha anat creixent poc a poc, evolucionant, definint-se durant 9 mesos. Ha estat un procés apassionant que ha necessitat molta dedicació i carinyo i que, finalment, veurà la llum el mes d’octubre. Estem il·lusionats que l’educació social encapçali aquesta iniciativa que aspira a transcendir l’àmbit de la nostra pròpia disciplina.

En aquest moment social i tecnològic que vivim hem d’arriscar, repensar, tenir una actitud inconformista, hem de seduir amb noves alternatives pensades per a les persones. CiutatBeta és, en gran part, això: un treball on tenen cabuda diferents disciplines, com l’art i les accions o l’arquitectura com a intervenció urbana, sempre tenint en compte a les persones i el seu benestar; CiutatBeta està al servei de la producció de la Ciutat, s’aproxima a maneres i contextos més experimentals, més propers als ciutadans i al que passa a les ciutats. I això és el que més m’ha engrescat i emocionat del projecte, aquesta filosofia.

“Hem d’educar les ciutats no només racionalment sinó emocionalment, per a que els sentiments i les intuïcions siguin fonts segures de coneixement”
E. Punset