Divendres 11 de Novembre va ser un dia especial: al Mòdul 4 del Centre Penitenciari Quatre Camins es va inaugurar oficialment una Cyberaula i es va presentar la primera edició del dMagazine “Universo Cultural, el magazine abierto” (que podeu escoltar des d’aquest enllaç).
Darrera d’aquests dos fets hi ha una llarga història que us expliquem a partir de tres mirades, que resumeixen moltes veus: la de tota la gent que ha participat en la creació de “Universo Cultural, el magazine abierto”.
Julio: “Des de fa anys treballo durant el mes d’agost. Aprofito aquest temps d’aparent calma per a preparar el curs, per fer proves d’experiències que es puguin dur a terme durant l’any. Penso en la marxa que està portant el Projecte AlfaDigital i en el que tenim per endavant. Com fer que les màquines, els ordinadors, es converteixin en eines educatives i de dinamització. Penso també en companyes i companys amb ganes de fer coses: penso en accions que podem emprendre i que integrin les TIC com a eines socioeducatives, de l’educació social.
Abans de l’estiu vam començar a treballar amb les Narratives Digitals, una metodologia que ens ha atrapat i en la qual tenim dipositades moltes expectatives. Les Narratives aniran arribant a les presons, a poc a poc i seran molt mobilitzadores. De fet ja estan entrant de la mà de companys que han decidit donar el pas.
Durant l’estiu buscava poder definir un projecte més lleuger, que pugui tenir una implementació menys complexa i que fos complementari de les narratives.
Fa temps que li donava voltes a un format que em resultava molt atractiu: la Càpsula de la Casa Encendida, una mena de programa de ràdio “encapsulat” per a ser escoltat com a podcast. Pensava que seria interessant partir d’aquest format i provar de fer als centres una mena de revista, de magazine d’àudio que fos una mica hereu de les revistes tradicionals i que pugés ser utilitzat com a eina per diferents activitats.
Fa temps que li donava voltes a un format que em resultava molt atractiu: la Càpsula de la Casa Encendida, una mena de programa de ràdio “encapsulat” per a ser escoltat com a podcast. Pensava que seria interessant partir d’aquest format i provar de fer als centres una mena de revista, de magazine d’àudio que fos una mica hereu de les revistes tradicionals i que pugés ser utilitzat com a eina per diferents activitats.
Vaig traçar un esquema molt tènue del projecte: un magazine digital d’àudio, amb diferents seccions, produït en totes les fases pels propis participants (definició de l’estructura, continguts, lectures, enregistrament, edició de so i efectes, muntatge i distribució), possible de fer amb els equips i programari (Audacity) que comptem en el Projecte AlfaDigital i que fos atractiu i viable… Quatre línies, les idees principals, la metodologia bàsica i un nom: dMagaZines (o sigui, magazines digitals), un logo… I mentre penso en tot això me n’adono que estic pensant amb qui podríem començar a fer un pilot d’aquest projecte. Fa temps que treballem junts amb l’Elisabet i l’Elisenda i amb Quatre Camins. Portem prop d’un any i mig incorporant les TIC al programa d’Interculturalitat. Al MR4 de Quatre Camins hem muntat ordinadors del projecte Alfadigital. Elles estan treballant durant el mes d’agost!”
Elisabet: "Un mes d’agost intens per la proposta d’en Julio (que no deixa de sorprendre’ns amb nous reptes), i perquè al grup d’educació intercultural no el para ni la calor, ni els reptes, i s’entusiasmen amb el projecte del dMagaZines, amb una facilitat difícil de trobar en aquestes cases…. Aquest entusiasme ens transporta a l’Elisenda i a mi a les aules de la facultat d’educació social, on tantes vegades havíem sentit: “cal vincular a les persones amb la cultura i partir dels seus interessos, així prenen sentit les coses”. Davant de tot això, la resposta no podia ser una altra que SÍ.
Després de fer una crida a la responsabilitat i al compromís amb el grup, iniciem el camí. Un camí que sense ni adonar-nos-en ens submergeix en un procés de redacció d’articles, revisió de materials, recerca de notícies, propostes de seccions, assajos, gravacions…. Els papers, diccionaris, micròfons, auriculars, ordinadors… es fan imprescindibles sobre les taules de l’aula. I què dir de les converses? De cop ens sentim parlant de “cunyes”, “cortinillas” i l’Audacity…. Cada un de nosaltres va trobant el seu paper dins aquest projecte: els redactors, els tècnics, les veus, el presentador, els comentaristes…. Quina força que té aquest grup!!!! I quina sort haver-me topat amb ells. Així doncs, el dMagaZine del mr-4 comença a prendre forma.
Passa l’estiu i les presons tornen al funcionament habitual: comencen les activitats escolars, els programes específics, els cursos de formació ocupacional… Però, els nois busquen hores d’on sigui per tal de continuar vinculats amb el projecte. Ni tan sols els canvis de mòdul de persones significatives dins el grup fan trontollar-lo, i continua creixent….”
Elisenda: “… igual que l’optimisme -el gran lema del grup-, encara que l’Elisabet i jo a vegades intentem posar una nota de realisme: “voleu dir que acabarem per l’octubre el primer magazine?” La resposta va ser aplastant: “I tant, això ja ho tenim!” I efectivament teníem el més important: el nom “Universo Cultural, el magazine abierto”, les seccions ja pensades (literatura, notícies, cuina, cotilleos…), escrites i gravades, les músiques… la pèrdua de la vergonya inicial (la primera vegada que vaig sentir la meva veu a través de l’ordinador el color vermell va envair les meves galtes) i l’entusiasme per escoltar el resultat de moltes hores de feina i esforços.
Així és, com efectivament, no el vam acabar pel mes d’octubre, però molt poquet va faltar, ja que el divendres dia 11 de novembre del 2011 fèiem la inauguració i l’estrena en públic del primer magazine digital del grup d’Educació Intercultural del mòdul 4 de Quatre Camins. La presència del director, del coordinador d’equips multidisciplinaris, del cap de programes d’educació social, d’en Julio (que ja forma part del grup) i de l’Elena (tots dos de la Unitat de Nous Projectes) no va impactar tant als nois com per deixar-los sense paraules i van fer una presentació dita des del cor, des de la il·lusió, des de la recompensa personal de fer les coses per un mateix i des d’un mateix però pensant en els altres. Crec que l’Elisabet i jo estàvem més neguitoses que ells: Agradarà? Tindrà èxit? La gent entendrà l’essència? Es valorarà tot l’esforç fet?… un munt de preguntes que una hora més tard es diluïen amb una respiració profunda: “ja hem superat l’estrena!”.
Les felicitacions i el suport ens arriben en forma d’energia per plantejar-nos el següent pas: anem a distribuir el nostre magazine. Ara hem de crear xarxa, infraestructura, perquè arribi a molts indrets i perquè moltes persones de dins i fora puguin escoltar les nostres veus, el nostre entusiasme, les nostres idees… i puguin gaudir d’aquest viatge digital igual que ho estem fent nosaltres.
Obrim la porta de l’aula el següent dia d’activitat després de la presentació i ens assalten amb la pregunta: “el nostre pròxim número serà en breu, oi?”; “farem un especial Nadal, no?”. L’Elisabet i jo ens mirem, riem plegades, crec que estem pensant el mateix (uf! Quina feinada, aquests no paren de pensar i de tenir idees!!), “ja veurem”, és la nostra contestació però acte seguit els hi diem: “el següent número ha d’estar pel 16 de desembre. Som-hi?”.