Una finestra a la web 2.0 que pretén que l’educació social tingui un lloc al món...

dijous, 27 d’octubre de 2016

Societat ecològica: l’educació social com una opció de vida

La Laia Valls Martín, és educadora social, educadora ambiental, professora de hatha ioga i cooperant internacional.

És una jove inquieta de les Terres de l’Ebre que ha treballat en diversos àmbits, sempre buscant la manera d'aconseguir un canvi de consciencia a nivell local, global i, en definitiva, un canvi més sensibilitzador i respectuós amb els demés i amb el nostre entorn. 


La Laia s’expressa i ens ofereix una reflexió, tant per a professionals de l'educació social com a les persones en societat.

Societat ecològica: l’educació social com una opció de vida

Sembrant coherència educativa a través de l’exemple, estimant la vida, les seves oportunitats, acceptant els canvis i adaptant-nos a cada instant del present, amb l’autenticitat ferma de que la consciencia comença per un mateix. Som fragments d’una mateixa llavor harmonitzada amb la natura. L’educació social deixa pas a que se’ns germini l’instin i se’ns reforcin les potencialitats, creant una societat ecològica, sensible, respectuosa, responsable, austera, solidària, honesta, pacífica, humanitzada, igualitària i autosuficient. Depèn del nostre reflex educatiu, el fort decreixement d’aquesta llavor.



Escrit i fotografia: Laia Valls Martín.

divendres, 21 d’octubre de 2016

La llengua, un aprenentatge que millora les condicions per a les persones: Voluntariat per la llengua, una eina de transformació social


Aquesta setmana ens escriuen al blog des del Consorci per a la Normalització Lingüística. Concretament Voluntariat per la llengua (VxL), un programa per practicar català a través de la conversa. Es basa en la creació de parelles lingüístiques formades per un voluntari, que parla català fluidament, i un aprenent, que en té coneixements bàsics i vol adquirir fluïdesa.

 

 

La llengua, un aprenentatge que millora les condicions per a les persones: Voluntariat per la llengua, una eina de transformació social 


Us heu plantejat mai els avantatges que pot tenir per a una persona el saber parlar la llengua del país que l’acull? Des del Voluntariat per la llengua (VxL), ja fa 13 anys que constatem com poden canviar les vides de les persones que passen pel programa.

Parlem de voluntaris que utilitzen habitualment el català i d’aprenents que necessiten practicar-lo.  El que fan és trobar-se com a parella lingüística una hora a la setmana a l’hora i el lloc que els va bé per conversar. L’objectiu primer (però no l’únic, com ja veureu) és que els aprenents millorin la fluïdesa i perdin la vergonya a fer servir una llengua que no és la seva.

A partir d’aquesta idea bàsica, les dinàmiques que s’estableixen ens fan veure que l’aprenentatge de la llengua és en moltes ocasions el vehicle per promoure tant l’enriquiment cultural i personal com la integració o, fins i tot, la reinserció social.

El fet que l’únic requisit per participar en el VxL sigui ser major d’edat i parlar català (si es vol ser voluntari) o tenir-ne coneixements bàsics i necessitar millorar-ne la parla (si es vol ser aprenent), fa que qualsevol persona pugui fer-ho independentment de les seves capacitats o situació social (interns a presons, discapacitats o malalts mentals, persones amb baix nivell cultural o econòmic, persones grans amb mobilitat reduïda, etc.). És amb totes aquestes persones de col·lectius específics (algunes d’elles en situació de marginació) que els dinamitzadors del Voluntariat per la llengua també treballen (sovint, en col·laboració amb professionals com ara educadors socials, de diferents entitats o organismes) per formar el que anomenem parelles lingüístiques de diferents àmbits (justícia, diversitat funcional o religiosa, sanitat, empresa, esport o món educatiu i cultural).

dijous, 13 d’octubre de 2016

Vine i ajuda'ns a pensar en art i acció social!



Avui l'entrada del blog ens l'escriu Basket Beat, un dels projectes guanyadors de la primera convocatòria de cooperació i iniciatives socials del CEESC (2013). Un projecte que va nèixer el 2009 i que va trobar en la combinació entre el bàsquet i la música l’eina ideal per treballar amb joves en risc d’exclusió social.

 

Vine i ajuda'ns a pensar en art i acció social!

Els pròxims 27 d'octubre i 3 de novembre de 17:45h a 20h, l'equip de Basket Beat us convida a acompanyar el procés de reflexió i escriptura del primer llibre que mira l'art com a metodologia pròpia de l'educació social.

El llibre, que es publicarà pel Sant Jordi del 2017 amb Neret Edicions, també definirà les bases de Basket Beat: una metodologia que acompanya joves i altres col·lectius -especialment aquells en situació de risc- en el seu procés personal mitjançant l'aprenentatge/creació musical en grup amb pilotes de bàsquet.

Les sessions de treball seran dinamitzades per Josep Mª Aragay Borràs, integrador social, educador social i musicoterapeuta especialitzat en l'ús social de les arts. Destaca en la seva trajectòria la direcció del projecte social de la Fundació Ribermúsica, un viatge on va visitar 150 projectes d'art comunitari a 11 països del món, i la creació del projecte Basket Beat amb el qual ha treballat amb més de 5000 persones des dels seus inicis el 2009 i amb el que, durant l'últim curs escolar, ha treballat amb més de 1800 persones.

Us esperem el 27 d'octubre i el 3 de novembre al CEESC!

L'equip de Basket Beat: "un nosaltres abans que un jo".

dijous, 6 d’octubre de 2016

Carnaval de Blogs 2016


Aquest dimarts vam celebrar la 4a edició del Carnaval de Blogs, emmarcat dins dels actes del Dia Internacional de l’Educació Social. El vam poder seguir per les xarxes a través de tres hashtags #DiaES, #EdusoDay2016 i #thefinestjobintheworld.

Com a novetat aquest any hem obert el Carnaval a blogs de fora de la professió.

24 veus diferents i diverses ens han donat la seva opinió sobre el tema d’aquest any: “L’educació social com a garant dels drets de la ciutadania”.

Volem agrair la participació a aquestes 24 veus que s’han sumat a la iniciativa. Poc a poc el Carnaval va creixent i és gràcies a vosaltres!

Aquest és el llistat amb tots els articles. Us animem a llegir-los i a fer-hi els vostres comentaris:

//cast//
Este martes celebramos la 4ª edición del Carnaval de Blogs, enmarcado dentro de los actos del Día Internacional de la Educación Social. Lo pudimos seguir por las redes a través de tres hashtags #DiaES, #EdusoDay2016 y #thefinestjobintheworld.

Como novedad este año hemos abierto el Carnaval en blogs hacia fuera de la profesión.

24 voces diferentes y diversas nos han dado su opinión sobre el tema de este año: "La educación social como garante de los derechos de la ciudadanía".

Queremos agradecer la participación a estas 24 voces que se han sumado a la iniciativa. Poco a poco el Carnaval va creciendo y es gracias a vosotros!
Este es el listado con todos los artículos. Os animamos a leerlos y a hacer vuestros comentarios:
//cast//

El Carnaval de Blogs va néixer fa 3 anys:

Si heu participat al Carnaval 2016 i no us trobeu al llistat, si us plau, feu-nos-ho saber al correu comunicacio@ceesc.cat o als comentaris de d’aquesta entrada.


//cast//
El Carnaval de Blogs nació hace 3 años:

Edición 2013: "No dejaría nunca de ser educador / a social porque...", 17 blogs.
Edición 2014: "¿El Educador/a social nace o se hace?", 25 blogs.
Edición 2015: "La educación social en la esfera pública. El reconocimiento social de la profesión", 21 blogs.


Si has participado en el Carnaval 2016 y no se encuentra en el listado, por favor, háganoslo saber al correo comunicacio@ceesc.cat o los comentarios de esta entrada.
//cast//

dimarts, 4 d’octubre de 2016

Oscar Martínez: "El sistema siempre juega de farol"

Avui cedim aquest espai a Oscar Martínez Rivera, col·legiat del CEESC número 10095, per participar al Carnaval de Blogs del Dia de l’Educació Social.

L’Oscar és educador social i psicopedagog, professor de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull. Us deixem amb la seva entrada:



El sistema siempre juega de farol


El sistema siempre juega de farol generando la idea de que nada se puede cambiar y que la resignación es la mejor opción para ahorrar tiempo y energía. Hasta que alguien se ve con la fuerza necesaria para provocar que se enseñen las cartas con las que hay posibilidad de juego. Pero sobre todo hasta que, por fin, alguien se da cuenta de que hay mucha gente en la misma situación y que colectivizar la lucha multiplica los resultados de ésta.

Pero hasta tener pistas sobre la posibilidad de que no estás sola también requiere de un esfuerzo previo personal que no es menor. Empoderar a las personas para que defiendan y ejerzan sus derechos en un contexto donde estos se vulneran habitualmente no es tarea fácil. Es más que comprensible que llegues a dejar de defenderlos cuando se te niegan constantemente. Es un aprendizaje humanamente básico.

Es por eso que ya no hablamos únicamente de empoderar para defender derechos. Hace falta situar la cuestión en reaprender a vivir en un contexto donde solamente se te reconoce como el vulnerable. Pero pasar a ser ciudadano es una tarea de mucho esfuerzo cuando el sistema te aprieta por todos lados para acabar generándote una identidad del todo equivocada y, por supuesto, de segunda o tercera categoría. La crueldad del contexto tiene esa dimensión.

Es mucho más cómodo tener personas bajo esa identidad que no tenerlas descubriendo que, en realidad, son ciudadanos. No es tan fácil de superar como para redescubrirse con un discurso técnico sobre resiliencia. Pero no descubriremos ahora que la Educación Social no es una profesión fácil. Quizás a nivel individual pasa como con las grandes revueltas, que hace falta que tengan una chispa que, provocada o no, se transforme en la energía necesaria para levantarse con la actitud suficiente como para romper esas barreras impuestas.

Desgraciadamente hay muchos elefantes encadenados (en referencia al cuento de Bucay) a los que advertir que la estaca es mucho más pequeña de lo que nos han hecho creer. Pero también es cierto, no seremos ingenuos, que la permanencia en el tiempo de una identidad equivocada es una losa nada fácil de levantar. Pero hay quien rompe las cadenas y las estacas generando auténticas historias por las que merece la pena seguir estando ahí, al lado.

Oscar Martínez Rivera